poesía

Quan el cel es bat

en llunes i paraules,

quan tu no saps on sóc,

m'amago en les blanques

onades del teu cor

mentre els ulls et menen

a buscar-me...

em despullo de secrets

endinsant-me on ets,

Allà, on ningú ens trobarà

seguint les cantarelles

dels puputs arrecerats,

que piquen les poncelles

del jardí florit i nat.

teresa t.p. 14.04.2012